Pròleg

Moltes vegades detalls que se’ns poden passar per alt amaguen una història darrere.
La que explicaré ara parla d’un encaterinament amb certa dosi de superstició i dona sentit a un detall que ens podria passar desapercebut.

Dimarts

En Nilo Mitjavila era un home de costums. Sempre anava al gimnàs puntualment a les vuit del matí, sempre es canviava de roba a la mateixa zona del vestidor i sempre feia servir l’armariet 517 que a aquella hora sempre estava lliure. Després pujava a la sala cardiovascular on sempre pedalava vint minuts en la mateixa bicicleta estàtica i seguidament baixava a nadar sempre d’esquena els mateixos tres quarts d’hora. Era la rutina diària des que li havien diagnosticat la diabetis i li havien prescrit metformina i exercici regular.