Relat de maig: “Epílogo”

Para Carlos

La lucha es a vida o muerte. Y él lleva las de perder. La máscara, su única aliada en la batalla por el preciado oxígeno, le cubre la mitad del rostro demacrado de un vivo azul turquesa. Ella le aprieta la mano esquelética y se pregunta para qué todo aquel sufrimiento. ¿Qué sentido tiene luchar cuando la vida ya no es vida? Si sus papeles estuviesen intercambiados, ella rechazaría aquella ayuda bienintencionada, rogaría que la dejasen morir, que le permitiesen escapar de aquel sinsentido. Tal vez por la distancia que siempre hubo entre ellos, ella desconoce si ese es también su deseo. Y ya nunca lo sabrá, porque hace tiempo que él abandonó el cascarón que había sido su cuerpo.

Montse Puche Cano


Comentaris

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continueu navegant, esteu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les cookies esmentades i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxeu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies