Relat guanyador de 2023: “Llàgrima”

Jo no hauria d’existir… però existeixo. Ell es va proposar que no aparegués ni jo ni cap altra com jo.

Però en va aparèixer una. Només una. Jo.

Sóc molt conscient del moment en que vaig néixer, i per què ho vaig fer. Ja fa anys. Era la tercera setmana d’un setembre tòrrid, amb prou feines apaivagat per ventiladors i cucurutxos de gelat. Ell estava a casa, devorant un antic àlbum de fotografies vestides d’esmòquing, en blanc i negre. Era l’infant que, amb tres anyets a tot estirar, somreia en gairebé totes elles, al costat de la seva mare. Eren imatges tan antigues que no recordava haver compartit tots aquells moments amb ella.

Josep Fàbregas Ezquerra


Comentaris

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continueu navegant, esteu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les cookies esmentades i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxeu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies