Endinses les mans en sorra fina, i s’escola entre els dits formant un castell als
teus peus. Sabent que t’embrutaràs la bata -que tot sovint et lligues al coll fent de capa- t’arrisques a pas menut fins a la font de tres esgraons. I t’omples les galtes d’aigua després de fer cua, i de tornada a la fortificació creues els dits per a que ningú no et faci riure i s’escampi tota sobre el teu pit.
El sorral és un petit món on només hi entren els valents. A dos pams hi ha nins
jugant a pilota, a no tocar el terra escalant qualsevol superfície vertical, a la
xarranca. Aquests de grans seran turistes. Els qui construïm i desfem al sorral,
aventurers.
Nelly Najar
Deixa un comentari