14 de maig de 1.152

M’ha despertat un mal son. El resplendor de la lluna il·lumina l’estança. La platejada llum no em calma, al contrari, m’inquieta i desassossega. Em fa adonar-me’n de la greu i cruel situació que hem d’afrontar. Així mateix em recorda que a trenc d’alba m’hauré de posar el vestit de ferro que sempre he portat amb tant d’honor i d’orgull.

Desitjaria que la nit no acabés, que la foscor no es sotmetés a la claror, que a
tothora les tenebres fossin tan espesses com ara són les meves angoixes.

De fora m’arriba la cridòria dels homes. Són soldats valents i estan delitosos
per emprendre la gesta. Ignoren que dintre de poc seran carronya de voltors i
que jo, el seu capità, seré qui, sabent on els porto, els engresqui a una batalla
que està perduda abans de començar.