“Troben mort el violador…”

Ho he entès bé?
Calma! Torna-t’ho a llegir, Blanca. Calma!, calma!
“Troben mort el violador…”

Aquells ulls embogits, que espurnejaven foc, els tinc clavats encara. El forcejament. El cop sec que em vaig donar contra el terra quan em va fer caure. Els meus crits sota el pont, ofegats pel brunzit eixordador dels cotxes que passaven per sobre. Les pedres fredes que se’m clavaven a l’esquena. La seva pudor, barreja d’alcohol i de suat, estripant-me, arrancant-me els pantalons. Obrint-me, trencant-me les cuixes, les cames. La seva respiració entretallada. El seu sexe que m’esquinçava. El seu plaer fastigós. I després tot el pes del seu cos, com un mort, desplomant-se sobre meu, esclafant-me. Ho tinc tot clavat encara.