Relat de juny: “Bolero de la soledad”

per

en

La madrugada y el alcohol me llevaron hasta un mugriento bar de las afueras.

Pedí otra copa de ron mientras una voz ronca y cansada desgranaba

Me cansé de rogarle;
con el llanto en los ojos
alcé mi copa y brindé por ella;
no podía despreciarme.
Era el último brindis
de un bohemio por una reina.
Los mariachis callaron.

Rafi Bonet


Comentaris

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continueu navegant, esteu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les cookies esmentades i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxeu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies