L’Elvira ja va vestida per sortir, només li falten les sabates de mig taló ample.
Es mou feixugament pel pis intentant deixar-ho tot una mica endreçat. Obre
totes les finestres de bat a bat, no vol que la casa faci pudor de vell com ha
ensumat quan va a casa d’alguna amiga. Es posa a rentar els dos plats i els
dos bols de l’esmorzar i sent que el seu home tanca totes les finestres. Jesús!
mastega la dona entre dents.

— Només ens faltaria constipar-nos, com si no en tinguéssim prou amb el
que ja tenim— murmura ell pel menjador.

Ella va cap a l’habitació de matrimoni. Estira la vànova blanca del llit
conjugal cap a dalt i mira d’allisar-la bé. D’una estrebada el teixit s’esquinça per un costat. Té tants anys! És de quan va néixer la petita. A la tarda provarà de sorgir-la.