Relats de març: “La sang vessada” i “La linterna mágica”

La sang vessada

Avui els acúfens són més intensos i intento no pensar-hi i evitar el silenci. Envoltada de gent, tampoc la remor de les paraules calma ni cura, no hi ha consol que estovi els llavis durs i secs que no recorden com somriure. No sé quant de temps fa que no he menjat, poden ser deu hores o vint-i-quatre, l’estómac tampoc em demana, com si ja hagués après que les rutines són altres, ara.

Natàlia Jaurrieta Casanova

La lintera mágica

Cuando tenía siete años, mi padre me llevó con él al cine.

Ya había ido otras veces, claro, a ver películas de dibujos animados con mi madre. Menudo apuro pasaba cuando a ella se le escapaba el lagrimón ante las dificultades que solían acontecerles a los protagonistas cada dos por tres. Aún recuerdo lo mal que lo pasó, la pobre, cuando los cazadores mataron a la madre de Bambi. Al encenderse las luces tuve que mirar para otro lado y hacerme el despistado, para que ella no se percatase de lo abochornado que me sentía por sus ojos hinchados y enrojecidos.

Pero esta vez fue diferente. Muy diferente.

Ana M. Abad


Comentaris

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continueu navegant, esteu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les cookies esmentades i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxeu l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies