Visc molt a prop del mar Egeu i, almenys una vegada al dia, m’acosto a la platja.
Però no hi vaig mai sol. M’acompanya sempre la meva llibreta. Ja gairebé no recordo com era la vida sense ella. La meva llibreta és part de la meva vida. I una part important. La meva llibreta és el meu rellotge, perquè em marca les hores. La meva llibreta és més que el meu diari personal. Més aviat es podria dir que és un horari, perquè el què hi apunto és l’hora exacta en la que em passen les coses que em passen. No és una mania, és que crec que jo soc
així. El meu passat són aquells apunts que a la meva llibreta tenen un dia i una hora. Sinó, per mi no han existit. La meva vida està en una pila de llibretes farcides d’hores apuntades. El meu present és allò que estic apuntant en aquests moments, amb l’hora d’ara mateix, a la meva llibreta. Si no ho apunto és com si no em passés. I pel què fa al futur, no puc concebre cap futur
que no quedi escrit. Els pensaments, les emocions, fins i tot els somnis… els imagino a tots vivint una vida quadriculada dins d’una de les meves llibretes.