Només travessar la porta, la Clara li descobria el foc dins els ulls i li olorava quan ell se li apropava per l’esquena, l’alè de verí al clatell. Aleshores es preparava, posant-se a resguard, fins que ell pitjava el detonador.

Aquella nit, com tantes altres, El Ramon va desar el seu maletí dins l’armari del rebedor i es va afluixar el nus de la corbata. Va queixar-se del seu dia a la feina- com tenia per costum darrerament- i va entrar a la cuina per veure si el sopar estava preparat. En veure que no ho estava, el terratrèmol va començar. Les seves paraules enverinades esclataven com bombes que perforaven els timpans de la Clara.