- ¿Quin és el teu últim llibre publicat?
- “L’Arqueòleg. De Montserrat a Terra Sanat perseguint un somni”
- ¿Com va néixer la idea?
- Vaig llegir un reportatge al diari sobre les feines de restauració d’una mòmia egípcia que hi ha al Museu de Montserrat. Llegint, llegint em vaig trobar amb una foto d’un monjo i segons deia el peu de foto aquell home era el pare Bonaventura Ubach, el responsable de portar aquella mòmia i d’altres tresors de l’Orient Bíblic cap a Montserrat. Vaig pensar que darrere del pare Ubach hi devia haver una vida de pel·lícula o si més no de novel.la. L’endemà mateix vaig trucar al cap de premsa de Montserrat- que el coneixia per qüestions de feina – i li vaig dir explica’m qui és aquest home!!em va donar referències bibliogràfiques, vaig pujar a Montserrat un parell de vegades, em vaig entrevistar unes quantes vegades amb l’únic monjo que queda viu que el va conèixer per poder fer-me una idea més aproximada del personatge i em vaig capbussar en aquesta novel.la de viatges i aventures que va ser la vida d’aquest monjo, avançat a la seva època i amb un perfil d’Indiana Jones autèntic.
- ¿Quin és l’argument?
- Recrear les aventures i peripècies del pare Bonaventura Ubach per aquests països bíblics a principi de segle XX. Reviure al seu costat una història apassionant en una època excitant
- ¿Per què aquest títol?
- Era més cridaner, més venedor que no pas “El monjo”, per exemple.
- ¿Quin és el teu pròxim projecte?
- Ui!!! N’hi ha molts a la carpeta d’”IDEES”. N’hi ha que són de gènere històric i un que no que està ambientat en la nostra època a partir d’uns fets que van passar ara fa uns quatre anys que van commoure tothom. Però no sé quin serà el projecte que s’acabarà imposant
- Un llibre que t’hagi influït
- Molts i no tots els que m’han influït són de novel.la històrica. Sóc incapaç de donar-te un sol títol.
- Una novel·la de lectura obligatòria actual
- Personalment no crec que s’hagi de llegir obligatòriament. La lectura és plaer i potser allò que per a mi o per tu és imprescindible per aquest lector que llegeix l’entrevista és un pal. Entre gustos no hi ha res escrit i és ben veritat!
- Si no haguessis estat escriptor, ¿què haguessis estat?
- No ho sé. Sóc periodista m’agrada la comunicació segurament qualsevol feina o ofici que comporti aquest valor d’estar en contacte amb les persones, arribar-hi amb les paraules
- No suportes…
- La falsedat
- T’encanta…
- La gent
- Un vi:
- Qualsevol negre
- Un menjar:
- Arròs a la cassola
- Una cançó:
- Every breath you take de The Police
- Un lloc:
- Besalú
- Un desig:
- Tenir una felicitat saludable
- Un capítol de la història:
- Qualsevol que hagi suposat un avanç per a la Humanitat
- Un pecat inconfessable:
- La xocolata negra
- ¿Com és un dia normal a la teva vida?
- M’aixeco a les 5 del matí per anar a treballar. Entro a les 6 i surto a la 1 del migdia. Vaig a nedar una estona i després de dinar em sempre que no hagi d’anar a parlar del llibre a biblioteques o llibreries, em poso a llegir, o a escriure, depèn. Puc anar a fer un volt amb la meva dona o a mercat, o al cine. Sopar aviat i anar a dormir a una hora prudencial que l’endemà, matino!
- ¿T’has sentit identificat amb algun personatge de les teves novel•les?
- No
- ¿Alguna cop has tingut la “crisi” de la ment en blanc?
- La ment en blanc no però encallar-me i no trobar com sortir o com avançar, sí, moltes vegades. Al final, però, sempre trobes una bona sortida.
- ¿Quantes hores diàries dediques a l’escriptura?
- Depèn no tinc un horari fixe. Procuro que siguin un parell d’hores cada tarda i algunes més els caps de setmana.
- ¿Quant de temps trigues en escriure una novel•la?
- També depèn de la documentació i la complicació de la trama i l’argument. Normalment entre un any i mig i dos no me’ls treu ningú.
- ¿Tens alguna mania quan escrius?
- No però sí que necessito que hi hagi silenci i no sempre ho aconsegueixo.
- ¿Quina pregunta odies que et facin a una entrevista? (no te la farem)
- No la odio però sí que em sap greu que després de sis llibres, quatre dels quals són novel•les, encara em preguntin si els llibres es venen perquè surto per la tele. Trobo que és un insult a la intel•ligència i una falta de respecte als milers de lectors que han confiat en algun d’aquests llibres i que els han agradat.
- ¿Quina pregunta t’agradaria contestar i no te l’hem fet?
- No tinc cap preferència se’m pot preguntar qualsevol cosa que si en sé la resposta no em fa res donar-la.
– Una novel·la de lectura obligatòria actual
Deixa un comentari