L’Eva em cau molt bé. Em refereixo a la primera mare del Paradís, en la narració que fa el llibre del Génesis del mite de la creació, inspirat en l’epopeia acàdica de Gilgamesh -arbre de la vida i serp temptadora inclosos- que l’autor hebreu devia conèixer durant l’exili a Babilònia en el segle VI a.C..
Davant la prometedora fruita prohibida, Adam es resigna a la ignorància, a no tenir la lucidesa de Yahveh, tot i que es ventava d’haver estat creat a la seva imatge (Gen. 1:27). No lluita, ni poc ni molt, per tal d’accedir a la ciència suprema, la del coneixement del bé i del mal. El temor al càstig el fa més poruc encara i deixa escapar l’oportunitat única que representa l’arbre prohibit del Paradís. L’espanta el risc inherent a tot objectiu noble i, simplement, capitula.
Josep Roca
Deixa un comentari